Portes pocs mesos vivint en un nou país, has desempaquetat les maletes i caixes. Has llegit tot tipus d’informacions sobre habitatges, transport, treball, escoles, sanitat, taxes, paperassa. A poc a poc es van posant les coses al seu lloc i fas el possible per establir-te el més ràpid possible, per sentir-te a casa teva i sentir-te confortable.
I com et sents? T’has parat a pensar-ho? Mudar-se està considerat com una experiència altament estressant, com també ho és canviar de feina, buscar-ne, canviar de país, etc. En el teu cas, tot en un. Estàs travessant un munt de canvis al teu voltant amb més demandes de les habituals i aquest nou ambient et demanda adaptació.
En alguns casos els expatriats busquen teràpia motivats en part per la frustració d’estar aïllats. Siguin quin siguin els problemes que condueixen a començar una teràpia, les causes més freqüents són que la gent no té amics (o no tan íntims) o família propera amb qui poder confiar sobre les seves dificultats actuals. Per a qualsevol persona, la pressió que s’acumula per no ser capaç de compartir lluites pot ser embogidor. Això sembla ser a més intensificat per a les persones que viuen a l’estranger.
Encara que la majoria de gent aconsegueix suportar els aspectes negatius de la migració per l’existència d’altres aspectes positius, la migració és un factor de risc en la salut mental a causa de l’estrès o dol migratori, anomenat síndrome de l’immigrant o síndrome d’Ulisses.
Per a l’elaboració dels dols les persones utilitzem una sèrie de defenses psicològiques o errors que són mecanismes psicològics de defensa. No són per si mateixos negatius però quan són abundants distorsionen radicalment la visió que tenim de la realitat i ens impedeixen l’adaptació i elaborar el dol migratori.