E ls quatre components de la sexualitat són el sexe biològic (determinat pels cromosomes XX i XY), l’orientació sexual, la identitat de gènere i el rol social del sexe (respecte de les normes culturals de conducta femenina i masculina).

Què és l’orientació sexual?

L’orientació sexual és l’atracció emocional, romàntica, sexual o afectiva cap a altres persones. És un continu que va des de l’heterosexualitat exclusiva fins l’homosexualitat exclusiva i inclou diverses formes de bisexualitat. Les persones bisexuals poden experimentar atracció cap a persones del seu mateix sexe i del sexe oposat. A les persones amb una orientació homosexual de vegades se les anomena gais o lesbianes.

Tradicionalment les persones homosexuals i bisexuals han viscut sota l’estigma de ser considerats malalts mentals. No va ser fins a 1975 quan l’Associació Americana de Psicologia va eliminar l’homosexualitat de la llista de malalties mentals i va demanar als psicòlegs que s’eliminés tal estigma. El prejudici i la discriminació amb regularitat tenen efectes psicològics negatius.

No és una malaltia mental

La homosexualitat i la bisexualitat no són malalties mentals i les investigacions dutes a terme demostren que no hi ha cap associació entre aquestes orientacions sexuals i la psicopatologia. L’heterosexualitat, la bisexualitat i l’homosexualitat són comportaments normals en la sexualitat humana i estan documentats en diferents cultures i èpoques.

Pot la teràpia canviar l’orientació sexual?

No, les teràpies dirigides a canviar l’orientació sexual (de vegades anomenades “reparadores” o “teràpies de conversió”) no són efectives ni segures. Habitualment les persones que busquen aquest canvi és com a resultat de coacció per part de membres de la seva família o grups religiosos. La realitat és que l’homosexualitat no és una malaltia. No requereix tractament i no es pot canviar.

No totes les persones gais, lesbianes i bisexuals que busquen l’ajuda de professionals volen canviar la seva orientació sexual. Sovint solen buscar ajuda psicològica relacionada amb el procés del descobriment de la seva orientació sexual o el desenvolupament d’estratègies per a lidiar amb el prejudici. Però en general, els gais, lesbianes i bisexuals que van al psicòleg ho fan pels mateixos motius i problemes de la vida que condueixen a les persones heterosexuals a la consulta dels professionals de la salut mental, independentment de la seva orientació sexual.

Què és la identitat de gènere?

La identitat de gènere és la percepció que tenim del nostre propi gènere. Pot coincidir amb el sexe assignat en néixer o pot diferir d’ell totalment.

El gènere és el conjunt de rols socialment construïts, comportaments, activitats i atributs que una societat considera apropiats per als nens i homes o els nens i dones.

Tradicionalment s’ha dividit el gènere de forma binària: masculí i femení. Però hi ha altres identitats:

  • transgènere: persona que la seva identitat de gènere és diferent al del seu sexe assignat en néixer.
  • Queergènere: persona que s’identifica amb una identitat que no pertany al binari home/dona.
  • Agènere: persona que no s’identifica amb cap identitat de gènere.
  • Gènere neutre: persona amb una identitat neutra, és a dir, considera que té un gènere i que el seu gènere està fora del binari i no s’identifica amb identitats que mostren afinitat a rols femenins o masculins.
  • Intergènere: persona intersexual amb una identitat que se situa en un punt mig entre dos gèneres, usualment els binaris. Aquesta identitat pertany únicament a persones intersexuals, no s’ha d’utilitzar per part de la resta.

Què és la intersexualitat?

La intersexualitat és una varietat de condicions que condueixen a un desenvolupament atípic de les característiques sexuals físiques. Aquestes condicions poden ser a nivell de genitals externs, els òrgans reproductius interns, els cromosomes sexuals, o les hormones relacionades amb el sexe.

És un error comú pensar que un intersexual és “home i dona alhora”. Les persones intersexuals poden tenir qualsevol identitat de gènere.