E ls quatre components de la sexualitat són el sexe biològic (determinat pels cromosomes XX i XY), l’orientació sexual, la identitat de gènere i el rol social del sexe (respecte de les normes culturals de conducta femenina i masculina).
L’orientació sexual és l’atracció emocional, romàntica, sexual o afectiva cap a altres persones. És un continu que va des de l’heterosexualitat exclusiva fins l’homosexualitat exclusiva i inclou diverses formes de bisexualitat. Les persones bisexuals poden experimentar atracció cap a persones del seu mateix sexe i del sexe oposat. A les persones amb una orientació homosexual de vegades se les anomena gais o lesbianes.
Tradicionalment les persones homosexuals i bisexuals han viscut sota l’estigma de ser considerats malalts mentals. No va ser fins a 1975 quan l’Associació Americana de Psicologia va eliminar l’homosexualitat de la llista de malalties mentals i va demanar als psicòlegs que s’eliminés tal estigma. El prejudici i la discriminació amb regularitat tenen efectes psicològics negatius.
La homosexualitat i la bisexualitat no són malalties mentals i les investigacions dutes a terme demostren que no hi ha cap associació entre aquestes orientacions sexuals i la psicopatologia. L’heterosexualitat, la bisexualitat i l’homosexualitat són comportaments normals en la sexualitat humana i estan documentats en diferents cultures i èpoques.
No, les teràpies dirigides a canviar l’orientació sexual (de vegades anomenades “reparadores” o “teràpies de conversió”) no són efectives ni segures. Habitualment les persones que busquen aquest canvi és com a resultat de coacció per part de membres de la seva família o grups religiosos. La realitat és que l’homosexualitat no és una malaltia. No requereix tractament i no es pot canviar.
No totes les persones gais, lesbianes i bisexuals que busquen l’ajuda de professionals volen canviar la seva orientació sexual. Sovint solen buscar ajuda psicològica relacionada amb el procés del descobriment de la seva orientació sexual o el desenvolupament d’estratègies per a lidiar amb el prejudici. Però en general, els gais, lesbianes i bisexuals que van al psicòleg ho fan pels mateixos motius i problemes de la vida que condueixen a les persones heterosexuals a la consulta dels professionals de la salut mental, independentment de la seva orientació sexual.
La identitat de gènere és la percepció que tenim del nostre propi gènere. Pot coincidir amb el sexe assignat en néixer o pot diferir d’ell totalment.
El gènere és el conjunt de rols socialment construïts, comportaments, activitats i atributs que una societat considera apropiats per als nens i homes o els nens i dones.
Tradicionalment s’ha dividit el gènere de forma binària: masculí i femení. Però hi ha altres identitats:
La intersexualitat és una varietat de condicions que condueixen a un desenvolupament atípic de les característiques sexuals físiques. Aquestes condicions poden ser a nivell de genitals externs, els òrgans reproductius interns, els cromosomes sexuals, o les hormones relacionades amb el sexe.
És un error comú pensar que un intersexual és “home i dona alhora”. Les persones intersexuals poden tenir qualsevol identitat de gènere.